NOM
mkvmerge - Fusiona fluxos multimèdia dins d'un fitxer MatroskaSINOPSIS
mkvmerge
[opcions_globals] {-o sortida} [opcions_1] {fitxer_1}
[[opcions_2] {fitxer_2}] [@fitxer_d_opcions.json]
DESCRIPCIÓ
Aquest programa pren l'entrada des de diversos fitxers multimèdia d'entrada i uneix els seus fluxos (tots o només els seleccionats) en un fitxer Matroska; vegeu el lloc web del Matroska[1].Opcions globals
-v, --verboseIncrementa la loquacitat.
-q, --quiet
Suprimeix la sortida sobre l'estat.
-o, --output nom_fitxer
Escriu al nom_fitxer. Si s'empra la
divisió, llavors aquest paràmetre es tractarà de manera
un xic diferent. Per a més detalls, vegeu l'explicació sobre
l'opció --split.
-w, --webm
Crea un fitxer compatible amb WebM.
També s'activa si l'extensió del nom del fitxer de sortida
és "webm". Aquest mode força diverses restriccions.
Els únics còdecs permesos són el vídeo VP8, VP9 i
les pistes d'àudio Opus, Vorbis. L'element de capçalera DocType
es canviarà a "webm".
Per a capítols i etiquetes, només es permet un subconjunt
d'elements. El « » eliminarà
automàticament tots els elements no permesos per
l'especificació.
--title títol
Estableix el títol general per al
fitxer de sortida, p. ex., el nom de la pel⋅lícula.
--default-language codi_idioma
Estableix el codi d'idioma per omissió
que s'emprarà per a les pistes on no s'hagi establert l'idioma amb
l'opció --language i per a les quals el contenidor d'origen no
proporciona un idioma.
El codi d'idioma per omissió és «und» per a
«undetermined» (sense determinar).
Informació quant a la manipulació del segment (opcions globals)
--segmentinfo nom_fitxer.xmlLlegeix la informació del segment a
partir d'un fitxer en XML. Aquest fitxer pot contenir l'UID de la
família del segment, l'UID del segment, l'UID del segment anterior i
l'UID del segment següent. Un fitxer i una DTD d'exemple estan inclosos
en la distribució de les MKVToolNix.
Per a més detalls, vegeu més endavant la secció sobre els
fitxers d'informació del segment en XML.
--segment-uid SID1,SID2...
Estableix els UID dels segments a emprar.
Aquesta és una llista separada per comes dels UID dels segments de 128
bits en la forma usual de l'UID: nombres hexadecimals, amb el prefix
«0x» o sense, amb espais o sense, exactament 32 dígits.
Si el SID comença amb el signe =, llavors la resta s'interpretarà
com el nom d'un fitxer Matroska, es llegirà i emprarà l'UID del
segment.
Cada fitxer creat conté un segment, i cada segment té un UID del
segment. Si s'especifiquen més UID que segments, llavors els UID que
sobrin seran ignorats. Si s'especifiquen menys UID que segments, llavors es
crearan de manera aleatòria els UID que faltin.
Manipulació dels capítols i les etiquetes (opcions globals)
--chapter-language codi_idiomaEstableix el codi d'idioma ISO 639-2 que
s'escriurà en cada entrada de capítol. Per omissió
és «eng». Per a més detalls, vegeu més
endavant la secció sobre els capítols.
Aquesta opció es pot emprar tant per a senzills fitxers de
capítols, com per a fitxers d'origen que continguin capítols
sense informació sobre l'idioma, p. ex., fitxers MP4 i OGM.
L'idioma establert amb aquesta opció també s'usarà quan es
generin els capítols amb l'opció
--generate-chapters.
--chapter-charset joc_de_caràcters
Estableix el joc de caràcters que es
farà servir per a la conversió a UTF-8 per a senzills fitxers de
capítols. Vegeu la secció sobre la conversió per a
fitxers de text i jocs de caràcters, per a veure una explicació
sobre com realitza el la conversió entre diferents
jocs de caràcters.
Aquest ajustament també s'aplica als capítols que es copien des de
certs tipus de contenidors, p. ex., fitxers Ogg/OGM i MP4. Per a més
detalls, vegeu més endavant la secció sobre els
capítols.
--chapter-sync d[,o[/p]]
Ajusta els codis de temps dels capítols
en el fitxer d'origen en d ms. De manera alternativa, podeu utilitzar
l'opció --sync amb l'ID -2 de pista especial (vegeu la
secció sobre els ID de pista especial).
o/p: ajusta els codis de temps en o/p, per a fixar
desfasaments lineals. Si s'omet, p per omissió serà 1.
Tant o com p poden ser nombres decimals.
Per omissió: no hi haurà cap correcció de
sincronització manual (el qual és el mateix que d =
0 i o/p = 1.0).
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--generate-chapters mode
El pot crear
capítols de forma automàtica. Actualment estan suportats els dos
modes següents:
Els noms per als capítols nous es controlen mitjançant
l'opció --generate-chapters-name-template. L'idioma s'estableix amb
--chapter-language, el qual haurà d'anar abans que
--generate-chapters.
--generate-chapters-name-template plantilla
•«when-appending»
– Aquest mode crearà un capítol al començament i
un cada vegada que s'annexi un fitxer.
Aquest mode també funciona amb els modes de divisió 'parts:' i
'parts-frames:'. Per a aquests modes, es generarà un capítol per
a cada interval de la marca de temps adjunta (aquestes marques del temps
d'inici tenen el prefix '+').
Nota
El requereix que hi hagi una pista de vídeo o
d'àudio present per tal de poder determinar quan s'annexa un fitxer
nou. Si es multiplexen una o més pistes de vídeo,
s'emprarà la primera. D'altra manera s'emprarà la primera pista
d'àudio.
•«interval:temps-especificat»
– Aquest mode crearà un capítol a intervals fixos donats
per un temps-especificat. El format segueix la forma
HH:MM:SS.nnnnnnnnn o com un número seguit per una de les unitats
«s», «ms» o «us».
Exemple: --generate-chapters interval:45s
Això estableix la plantilla del nom per
als noms dels capítols generats per l'opció --generate-chapters.
Si no s'empra aquesta opció, llavors s'emprarà el
«Chapter <NUM:2>» predeterminat.
Hi ha diverses variables que es poden usar a la plantilla que seran
substituïdes amb els valors reals quan es generi un capítol. La
cadena «<NUM>» serà substituïda pel
número de capítol. La cadena «<START>»
serà substituïda pel codi de temps d'inici del capítol.
Les cadenes «<FILE_NAME>» i
«<FILE_NAME_WITH_EXT>», que només funcionen quan es
generen capítols per a fitxers adjunts. Seran, respectivament
substituïdes pel nom del fitxer adjuntat, amb la seva extensió i
sense. Recordeu que només s'inseriran el nom base i l'extensió
del fitxer, no el seu directori o components de la unitat.
Podeu especificar un nombre mínim de llocs per al número de
capítol amb «<NUM:places>», p. ex.
«<NUM:3>». El nombre resultant serà emplenat amb
zeros a l'esquerra si el nombre de posicions és menor que
l'especificat.
Podeu controlar el format emprat per al codi de temps d'inici amb
<START:format>. Si no s'indica cap, el format predeterminat és
«%H:%M:%S». Els codis de format vàlids són:
--cue-chapter-name-format format
•%h – hores
•%H – hora de dos dígits
farcida amb zeros
•%m – minuts
•%M – minuts de dos
dígits farcits amb zeros
•%s – segons
•%S – segons de dos
dígits farcits amb zeros
•%n – nanosegons amb nou
dígits
•%<1-9>n – nanosegons amb
fins a nou dígits (p. ex., tres dígits amb %3n)
El pot llegir fulls de
muntatge (CUE sheets) per a fitxers d'àudio com a entrada per als
capítols. Els fulls de muntatge normalment contenen les entrades
PERFORMER i TITLE per a cada entrada de l'índex. El
usa aquestes dues cadenes per a construir el nom del
capítol. Amb aquesta opció, es pot establir el format emprat per
a aquest nom.
Si no s'indica aquesta opció, llavors el
emprarà per omissió el format «%p - %t»
(l'artista, seguit per un espai, un guió, un altre espai i el
títol).
Si s'indica el format, llavors es copiarà tot tal com està excepte
els següents meta caràcters que seran substituïts
així:
--chapters nom_fitxer
•%p serà
substituït per la cadena PERFORMER a l'entrada,
•%t serà
substituït per la cadena TITLE a l'entrada,
•%n serà
substituït pel número de la pista actual i,
•%N serà
substituït pel número de la pista actual afegint-li un zero a
l'esquerra si aquest número és menor que 10.
Llegeix la informació del
capítol des del nom_fitxer. Per a més detalls, vegeu
més endavant la secció sobre els capítols.
--global-tags nom_fitxer
Llegeix les etiquetes globals des del
nom_fitxer. Per a més detalls, vegeu més endavant la
secció sobre les etiquetes.
Control general de la sortida (opcions globals avançades)
--track-order FID1:TID1,FID2:TID2...Aquesta opció canvia l'ordre en el qual
es creen les pistes a partir d'un fitxer d'entrada. L'argument és una
llista separada per comes de parells d'ID. Cada parell conté primer
l'ID del fitxer ( FID1), el qual només és el
número del fitxer a la línia d'ordres partint de 0. El segon
és un ID de pista ( TID1) d'aquest fitxer. Si s'ometen alguns ID
de les pistes, llavors aquestes pistes seran creades després de les
establertes amb aquesta opció.
--cluster-length especificació
Limita el nombre de blocs de dades o la durada
de les dades en cada clúster. El paràmetre
especificació pot ser un número n sense una unitat
o un número d amb el sufix «ms».
Si no s'empra cap unitat, llavors el tindrà com a
màxim n blocs d'informació a cada clúster. El
nombre màxim de blocs és 65535.
Si el número d té el sufix «ms», llavors el
posarà com a màxim d
mil⋅lisegons d'informació de dades en cada clúster. El
valor mínim per a d és «100ms», i el
màxim és «32000ms».
Per omissió, el posarà com a màxim 65535
blocs de dades i 5000ms d'informació de dades a cada clúster.
Els programes que intenten trobar un cert fotograma només poden cercar
directament a un clúster i posteriorment llegir tot el clúster.
Per tant, el fet de crear clústers molt grans podria comportar una
cerca lenta i poc precisa.
--clusters-in-meta-seek
Li indica al que crei un
element meta de cerca al final del fitxer que contindrà tots els
clústers. Vegeu també la secció sobre la
disposició en els fitxers Matroska.
--timestamp-scale factor
Força el factor d'escala dels codis de
temps amb factor. Els valors admesos estan compresos en l'interval
1000.. 10000000 o el valor especial -1.
Normalment, el emprarà el valor 1000000, el
qual vol dir que els codis de temps i durades tindran una precisió d'1
ms. Per als fitxers que no continguin una pista de vídeo, però
sí almenys una d'àudio, el triarà
automàticament un factor d'escala per als codis de temps, de manera
tots els codis de temps i durades tindran una precisió d'una mostra
d'àudio. Això causarà una major sobrecàrrega,
però permetrà que la cerca i extracció siguin més
precises.
Si s'usa el valor especial -1, llavors el
emprarà la precisió de la mostra, encara que hi hagi una pista
de vídeo.
--enable-durations
Escriu les durades per a tots els blocs.
Això incrementarà la mida del fitxer, i al moment no
oferirà cap valor addicional als reproductors.
--no-cues
Li indica al que no crei i
escrigui les dades de l'índex, el qual es pot comparar amb
l'índex d'un AVI. Els fitxers Matroska es poden reproduir sense les
dades de l'índex, però la cerca probablement serà poc
precisa i lenta. Empreu això només si realment esteu desesperat
per a estalviar espai o amb finalitat de proves. Vegeu també que
l'opció --cues es pot especificar per a cada fitxer
d'entrada.
--no-date
De manera predeterminada, el
establirà el camp d'informació del segment
«data» a la data i hora de quan s'ha iniciat la
multiplexació. Amb aquesta opció, aquest camp no
s'escriurà mai.
--disable-lacing
Inhabilita el lligam per a les pistes.
Això incrementarà la mida del fitxer, especialment si hi ha
moltes pistes d'àudio. Aquesta opció no ha estat dissenyada per
a un ús freqüent.
--disable-track-statistics-tags
Normalment, el escriu
algunes etiquetes amb estadístiques per a cada pista. Si aquestes
etiquetes ja estan presents, llavors se sobreescriuran. Les etiquetes
són BPS, DURATION, NUMBER_OF_BYTES i
NUMBER_OF_FRAMES.
El fet d'habilitar aquesta opció impedeix que el
escrigui i editi les etiquetes existents que tinguin els mateixos noms.
--disable-language-ietf
Normalment, el
escriurà els elements nous d'idioma BCP 47 de la IETF a més dels
elements heretats d'idioma en les capçaleres de les pistes. Si
s'utilitza aquesta opció, només s'escriuran els elements
heretats.
--normalize-language-ietf mode
Permet normalitzar totes les etiquetes
d'idioma BCP 47 de la IETF a la seva forma canònica amb el mode
«canonical», a la seva forma d'idioma estès amb el mode
«extLang» o la desactiva amb el mode «off». Per
defecte, s'aplicarà la normalització a la forma canònica.
En la forma canònica, totes les subetiquetes per a les quals existeixen
els valors preferits se substitueixen per aquells valors preferits.
Això es converteix, p. ex. «zh-yue-jyutping» a
«yue-jyutping» o «fr-FX» a «fr-FR».
Per a la forma de les subetiquetes d'idioma estès, primer es construeix
la forma canònica. Després, tots els idiomes principals per als
quals existeix una subetiqueta d'idioma estès se substitueixen per
aquesta subetiqueta i el seu prefix d'idioma estès. Això
converteix, p. ex. «yue-jyutping» torna a
«zh-yue-jyutping», però no té cap efecte sobre
«fr-FR» ja que «fr» no és una subetiqueta
d'idioma estès.
Divisió, vinculació, annexat i concatenació dels fitxers (més opcions globals)
--split especificacióDivideix el fitxer de sortida després
d'una mida o temps especificat. Si us plau, tingueu en compte que aquestes
pistes només es poden dividir just abans d'un fotograma clau. Per tant,
el punt de divisió podria ser un xic diferent de l'especificat per
l'usuari.
Fins ara, el admet els modes següents:
En aquest mode de divisió, el nom del fitxer de sortida serà
tractat de manera diferent que amb el funcionament normal. Pot contenir un
printf com l'expressió «%d», incloent-hi una
amplada de camp opcional, p. ex., «%02d». Si es fa
després del número del fitxer actual, serà formatat
adequadament i inserit en aquest punt del nom del fitxer. Si no hi ha aquest
patró, llavors s'assumirà «-%03d» com a
patró just abans de l'extensió del fitxer: «-o
sortida.mkv» resultaria en «sortida-001.mkv» i
així en endavant. Si no hi ha extensió, llavors
s'annexarà «-%03d» al nom.
Un altre possible patró és «%c», el qual serà
substituït pel nom del primer capítol en el fitxer. Recordeu que
quan es troba present «%c», el patró
«-%03d» no s'afegirà automàticament.
--link
1.Divisió per la mida.
Sintaxi: --split [size:] d[k|m|g]
Exemples: --split size:700m o --split 150000000
El paràmetre d pot acabar amb «k», «m»
o «g» per a indicar que la mida és en KB, MB o GB
respectivament. D'altra manera, s'assumirà que la mida és en
bytes. Una vegada el fitxer de sortida actual abasti la mida límit,
començarà la creació d'un altre fitxer.
El prefix «size:» es pot ometre per motius de
compatibilitat.
2.Divisió després d'una durada.
Sintaxi: --split [duration:] HH:MM:SS.nnnnnnnnn|ds
Exemples: --split duration:00:60:00.000 o --split 3600s
El paràmetre pot tenir la forma HH:MM:SS.nnnnnnnnn per a
especificar la durada amb una precisió de nanosegons, o pot ser un
número d seguit per la lletra «s» per a una durada
en segons. HH és el número de les hores, MM
és el dels minuts, SS és el dels segons i
nnnnnnnnn és el dels nanosegons. Tant el número de les
hores com el dels nanosegons es poden ometre. Hi ha fins a nou dígits
després del punt decimal. Una vegada el fitxer de sortida actual abasti
la durada límit, començarà la creació d'un altre
fitxer.
El prefix «duration:» es pot ometre per motius de
compatibilitat.
3.Divisió després d'uns codis
de temps específics.
Sintaxi: --split timestamps: A[,B[,C...]]
Exemple: --split timestamps:00:45:00.000,01:20:00.250,6300s
Els paràmetres A, B, C, etc. poden tenir el mateix
format que l'emprat per a la durada (vegeu més amunt). La llista dels
codis de temps està separada per comes. Una vegada el flux d'entrada
abasti el punt de divisió per al codi de temps actual, es crearà
un fitxer nou. Llavors s'emparà el següent punt de
divisió especificat a la llista.
El prefix «timestamps:» no es pot ometre.
4.Manté les parts específiques
per als intervals de codis de temps especificats mentre que les altres seran
descartades.
Sintaxi: --split parts:
inici_1-final_1[,[+]inici_2-final_2[,[+]inici_3-final_3...]]
Exemples:
El mode parts li indica al que mantingui certs intervals de
codis de temps mentre es descarten altres. Els intervals a mantenir s'han de
llistar després de la paraula clau parts: i s'han de separar amb comes.
Un interval, en si mateix, consisteix d'un inici i un final, en el mateix
format i altres variacions que accepta --split (p. ex., tant 00:01:20
com 80s es refereixen al mateix codi de temps).
Si s'omet un codi de temps d'inici, llavors per omissió s'emprarà
el codi de temps final de l'interval anterior. Si no hi ha un interval
anterior, llavors per omissió s'emprarà el d'inici del fitxer
(vegeu l'exemple 3).
Si s'omet el codi de temps final, llavors per omissió es prendrà
el valor final dels fitxers d'origen. El qual bàsicament li
indicarà al que mantingui la resta (vegeu l'exemple
3).
Normalment, cada interval serà escrit a un fitxer nou. Això es pot
canviar de manera que els intervals consecutius s'escriguin en el mateix
fitxer. Per a fer-ho, l'usuari haurà d'assignar el prefix + al codi de
temps d'inici. Això li indicarà al que no
creï un fitxer nou i en comptes d'això, que annexi l'interval
després de l'últim interval escrit al fitxer. Els codis de temps
seran ajustats de manera que no hi hagi discontinuïtats en el fitxer de
sortida, fins i tot si n'hi havia una entre dos intervals al fitxer d'entrada.
En l'exemple 1, el crearà dos fitxers. El primer
abastarà el contingut a partir de 00:01:20 fins a 00:02:45. El segon
abastarà el contingut a partir de 00:05:50 fins a 00:10:30.
En l'exemple 2, el crearà un únic fitxer.
Aquest abastarà ambdós, el contingut a partir de 00:01:20 fins a
00:02:45 i el contingut a partir de 00:05:50 fins a 00:10:30.
En l'exemple 3, el crearà dos fitxers. El primer
abastarà el contingut des del començament dels fitxers d'origen
fins a 00:02:45. El segon abastarà el contingut a partir de 00:05:50
fins al final dels fitxers d'origen.
Nota
Recordeu que el només pren decisions sobre la
divisió a les posicions dels fotogrames clau. Això és
aplicable tant a l'inici com al final de cada interval. De manera que si un
codi de temps final es troba entre dos fotogrames clau, el
continuarà amb la sortida dels fotogrames fins al final, però
excloent el següent fotograma clau.
1.--split
parts:00:01:20-00:02:45,00:05:50-00:10:30
2.--split
parts:00:01:20-00:02:45,+00:05:50-00:10:30
3.--split parts:-00:02:45,00:05:50-
5.Manté les parts específiques
per als intervals del número de fotograma/camp especificats mentre que
les altres seran descartades.
Sintaxi: --split parts-frames:
inici_1-final_1[,[+]inici_2-
final_2[,[+]inici_3- final_3...]]
Exemples:
El mode parts-frames li indica al que mantingui certs
intervals numèrics de fotogrames/camps, mentre es descarten altres. Els
intervals a mantenir s'han d'especificar després de la paraula clau
parts-frames: i separar-los amb comes. Un interval consisteix en un
número de fotograma/camp d'inici i final. La numeració
comença per l'1.
Si s'omet un número d'inici, llavors per omissió s'emprarà
el número final de l'interval anterior. Si no hi ha un interval
anterior, llavors per omissió s'emprarà el d'inici del fitxer
(vegeu l'exemple 3).
Si s'omet el número final, llavors per omissió es prendrà
el valor final dels fitxers d'origen. El qual bàsicament li
indicarà al que mantingui la resta (vegeu l'exemple
3).
Normalment, cada interval serà escrit a un fitxer nou. Això es pot
canviar de manera que els intervals consecutius s'escriguin en el mateix
fitxer. Per a fer-ho, l'usuari haurà d'assignar el prefix + al
número d'inici. Això li indicarà al
que no creï un fitxer nou i en comptes d'això, que annexi
l'interval després de l'últim interval escrit al fitxer. Els
codis de temps seran ajustats de manera que no hi hagi discontinuïtats
en el fitxer de sortida, fins i tot si n'hi havia una entre dos intervals al
fitxer d'entrada.
Nota
Recordeu que el només pren decisions sobre la
divisió a les posicions dels fotogrames clau. Això és
aplicable tant a l'inici com al final de cada interval. De manera que si un
número de fotograma/camp final es troba entre dos fotogrames clau, el
continuarà amb la sortida dels fotogrames fins al
final, però excloent el següent fotograma clau.
En l'exemple 1, el crearà dos fitxers. El primer
abastarà el contingut a partir del primer fotograma clau o
després del 137, però sense incloure el primer fotograma clau o
després del 258. El segon abastarà el contingut a partir del 548
fins al 1211.
En l'exemple 2, el crearà un únic fitxer.
Aquest abastarà ambdós, el contingut a partir del 733 fins al
912 i el contingut a partir del 1592 fins al 2730.
En l'exemple 3, el crearà dos fitxers. El primer
abastarà el contingut des del començament dels fitxers d'origen
fins al 430. El segon abastarà el contingut a partir del 2512 fins al
final dels fitxers d'origen.
Aquest mode només considerarà la primera pista de vídeo que
es genera. Si no hi ha cap pista de vídeo a la sortida, no es
produirà cap divisió.
Nota
Els números indicats amb aquest argument són interpretats partint
del nombre de blocs Matroska que es generen. Un únic bloc Matroska
conté tot un fotograma (per a contingut progressiu) o només un
camp (per a contingut entrellaçat). El no fa
distincions entre els dos i només compta el nombre de blocs. Per
exemple: Si es vol dividir després del 25è fotograma amb
material entrellaçat, llavors s'haurà d'emprar 50 (dos camps per
a tot un fotograma) com a punt de tall.
1.--split parts-frames:137-258,548-1211
2.--split
parts-frames:733-912,+1592-2730
3.--split parts-frames:-430,2512-
6.Divisió després d'uns
fotogrames/camps específics.
Sintaxi: --split frames: A[,B[,C...]]
Exemple: --split frames:120,237,891
Els paràmetres A, B, C, etc. hauran de ser tots
sencers positius. La numeració comença per l'1. La llista de
números de fotograma/camp estarà separada per comes. Una vegada
el flux d'entrada hagi abastat el número de fotograma/camp del punt de
tall actual, es crearà un fitxer nou. Després s'emprarà
el següent punt de tall indicat a la llista.
El prefix «frames:» no es pot ometre.
Aquest mode només considerarà la primera pista de vídeo que
es genera. Si no hi ha cap pista de vídeo a la sortida, no es
produirà cap divisió.
Nota
Els números indicats amb aquest argument són interpretats partint
del nombre de blocs Matroska que es generen. Un únic bloc Matroska
conté tot un fotograma (per a contingut progressiu) o només un
camp (per a contingut entrellaçat). El no fa
distincions entre els dos i només compta el nombre de blocs. Per
exemple: Si es vol dividir després del 25è fotograma amb
material entrellaçat, llavors s'haurà d'emprar 50 (dos camps per
a tot un fotograma) com a punt de tall.
7.Dividir abans de capítols
específics.
Sintaxi: --split chapters:all o --split chapters:
A[,B[, C...]]
Exemple: --split chapters:5,8
Els paràmetres A, B, C, etc. hauran de ser tots
sencers positius. La numeració comença per l'1. La llista de
capítols estarà separada per comes. La divisió
succeirà just abans del primer fotograma clau on el codi de temps sigui
igual o major que el codi de temps d'inici per als capítols dels
números llistats. Un capítol que comença al 0 s mai es
tindrà en compte per a la divisió i serà omès
silenciosament.
La paraula clau «all» es pot emprar en lloc d'una llista manual de
tots els números de capítols.
El prefix «chapters:» no es pot ometre.
Nota
El format de fitxer Matroska admet estructures de capítols
arbitràries i aniuades profundament, anomenades «entrades de
l'edició» (edition entries) i «àtoms del
capítol» (chapter atoms). No obstant això, aquest mode
només tindrà en compte el nivell més alt dels
capítols al llarg de totes les entrades de l'edició.
Els fitxers es vinculen a altres quan es
divideix el fitxer de sortida. Per a més detalls, vegeu la
següent secció sobre vincular els fitxers.
--link-to-previous UID_segment
Vincula el primer fitxer de sortida al segment
amb l'UID del segment indicat mitjançant el paràmetre
UID_segment. Per a més detalls, vegeu la següent
secció sobre vincular els fitxers.
Si el SID comença amb el signe =, llavors la resta s'interpretarà
com el nom d'un fitxer Matroska, es llegirà i emprarà l'UID del
segment.
--link-to-next UID_segment
Vincula l'últim fitxer de sortida al
segment amb l'UID del segment indicat mitjançant el paràmetre
UID_segment. Per a més detalls, vegeu la següent
secció sobre vincular els fitxers.
Si el SID comença amb el signe =, llavors la resta s'interpretarà
com el nom d'un fitxer Matroska, es llegirà i emprarà l'UID del
segment.
--append-mode mode
Determina com es calcularan els codis de temps
en annexar els fitxers. El paràmetre mode pot tenir dos valors:
«file» (fitxer) que és l'opció per omissió
i «track» (pista).
Quan el mkvmerge annexa una pista (anomenada «pista2_1» d'ara
endavant) des d'un segon fitxer (anomenat «fitxer_2») a una
pista (anomenada «pista1_1») des del primer fitxer (anomenat
«fitxer_1») llavors compensarà una quantitat en tots els
codis de temps per a la «pista2_1». En el mode
«file» aquesta quantitat serà el codi de temps més
gran trobat en el «fitxer_1», fins i tot si aquest codi de temps
provingués d'una pista diferent de «pista1_1». En el mode
«track», la compensació serà el codi de temps
més gran de la «pista1_1».
Malauradament, el no pot detectar quin mode és
més oportú emprar. Per tant, per omissió emprarà
el mode «file». Aquest mode, en general funciona millor per a
fitxers que es creen de manera independent els uns dels altres; p. ex., quan
s'annexen fitxers AVI o MP4. El mode «track» podria funcionar
millor per a orígens que essencialment només formen part d'un
fitxer gran, p. ex., per a fitxers VOB i EVO.
Les pistes de subtítols sempre seran tractades com si estigués
actiu el mode «file», fins i tot si el que està actiu
és el mode «track».
--append-to SFID1:STID1:DFID1:DTID1[...]
Aquesta opció controla quina pista
és annexada a una altra. Cada especificació conté quatre
ID: un identificador de fitxer (SFID1), un identificador de pista (STID1), un
segon identificador de fitxer (DFID1) i un segon identificador de pista
(DTID1). El primer parell, l'«ID del fitxer d'origen» i
l'«ID de la pista de l'origen», identifiquen la pista que s'ha
d'annexar. El segon parell, l'«ID del fitxer de
destinació» i l'«ID de la pista de
destinació», identifiquen la pista a la qual s'ha d'annexar la
primera.
Si s'omet aquesta opció, llavors s'emprarà un mapatge
estàndard. Aquest, annexarà cada pista del fitxer actual a una
pista del fitxer anterior amb el mateix ID de pista. Això permet
annexar amb facilitat dos fitxers que havien estat dividits a partir d'una
pel⋅lícula, si tenen el mateix nombre de pistes i ID de les
pistes, amb l'ordre: mkvmerge -o sortida.mkv part1.mkv
+part2.mkv.
+
Un únic signe «+»
causarà que s'annexi el fitxer següent en comptes d'afegir-lo.
El signe «+» també es pot posar davant del nom de fitxer
següent. Per tant, les dues ordres següents són
equivalents:
[ fitxer_1 fitxer_2 ]
$ mkvmerge -o complet.mkv fitxer_1.mkv + fitxer_2.mkv $ mkvmerge -o complet.mkv fitxer_1.mkv +fitxer_2.mkv
Si hi ha entre claudàtors
múltiples noms de fitxer, llabors el segon fitxer i tots els
següents seran annexats al primer fitxer.
Aquesta és una sintaxi alternativa a l'ús del caràcter
«+» entre els noms de fitxer. Per tant, les dues ordres
següents són equivalents:
=
$ mkvmerge -o complet.mkv fitxer_1.mkv + fitxer_2.mkv $ mkvmerge -o complet.mkv '[' fitxer_1.mkv fitxer_2.mkv ']'
Per a certs tipus de fitxers (els fluxos de
programes MPEG = VOB) el normalment cercarà els
fitxers en el mateix directori que un fitxer d'entrada que tingui el mateix
nom base i només difereixen en el seu número d'execució
(p. ex., «VTS_01_1.VOB», «VTS_01_2.VOB»,
«VTS_01_3.VOB», etc.) i els tractarà tots com si
estiguessin concatenats (units) en un únic gran fitxer. Aquesta
opció, un únic «=», fa que el mkvmerge no cerqui
aquests fitxers addicionals.
El signe «=» també es pot posar davant del nom de fitxer
següent. Per tant, les dues ordres següents són
equivalents:
( fitxer_1 fitxer_2 )
$ mkvmerge -o complet.mkv = fitxer_1.vob $ mkvmerge -o complet.mkv =fitxer_1.vob
Si hi ha entre parèntesis
múltiples noms de fitxer, llavors aquests seran tractats com si
estiguessin concatenats (units) en un únic gran fitxer, el qual
consistirà en el contingut de cadascun dels fitxers, l'un darrere
l'altre.
Per exemple, això es pot emprar amb fitxers VOB procedents d'un DVD o
fluxos de transport MPEG. No es pot emprar si cada fitxer conté el seu
propi conjunt de capçaleres, el qual sol ser el cas amb fitxers com AVI
o MP4.
Posar el nom del fitxer entre parèntesis, també evitarà que
el cerqui fitxers addicionals amb el mateix nom base tal
com s'ha descrit en l'opció =. Per tant, aquestes dues
línies d'ordres són equivalents:
Hi ha diverses coses que s'han de tenir en compte:
$ mkvmerge -o sortida.mkv = fitxer.mkv
$ mkvmerge -o sortida.mkv '(' fitxer.mkv ')'
1.Hi ha d'haver un espai després
d'obrir i abans de tancar els signes de parèntesi.
2.Cada paràmetre entre
parèntesis s'interpretarà com un nom de fitxer. Per tant, totes
les opcions que s'hagin d'aplicar a aquest fitxer, per lògica s'hauran
d'introduir abans del signe d'obertura del parèntesi.
3.Alguns intèrprets d'ordres tracten
els parèntesis com a caràcters especials. Per tant, s'hauran
d'escapar o posar entre cometes senzilles tal com es mostra en l'exemple
anterior.
Implementació per a adjunts (més opcions globals)
--attachment-description descripcióDescripció en text pla del
següent adjunt. S'aplicarà a la següent opció
--attach-file o --attach-file-once.
--attachment-mime-type tipus_MIME
El tipus MIME del següent adjunt.
S'aplicarà a la següent opció --attach-file o
--attach-file-once. Es pot trobar una llista oficial de tipus MIME
reconeguts a, p. ex., la pàgina web de la IANA[2]. El tipus MIME
és obligatori per a un adjunt.
Si no s'indica cap tipus MIME per a un adjunt, el seu tipus es detectarà
automàticament.
--attachment-name nom
Estableix el nom per a aquest adjunt que
s'emmagatzemarà al fitxer de sortida. Si no s'especifica aquesta
opció, llavors el nom derivarà del nom del fitxer de l'adjunt
especificat amb l'opció --attach-file o
--attach-file-once.
--attach-file nom_fitxer, --attach-file-once
nom_fitxer
Crea un fitxer adjunt dins del fitxer
Matroska. Abans que es pugui emprar aquesta opció, s'haurà
d'establir el tipus MIME. La diferència entre les dues formes és
que durant la divisió, els fitxers adjunts amb --attach-file
seran adjuntats a tots els fitxers de sortida mentre que amb
--attach-file-once només s'adjuntaran al primer fitxer creat. Si
no s'empra la divisió, llavors les dues opcions faran el mateix.
Es pot emprar el mkvextract(1) per a extreure els fitxers adjunts des
d'un fitxer Matroska.
--enable-legacy-font-mime-types
Permet l'ús de tipus MIME llegats per a
determinats tipus d'adjunts de lletra. Per exemple, s'usarà
«application/x-truetype-font» per a tipus de lletra TrueType en
lloc de «fonts/ttf».
Això afectarà a dos adjunts nous si el seu tipus MIME es detecta
automàticament i els adjunts existents del tipus MIME emmagatzemat
seran reassignats al llegat.
Els tipus MIME afectats son «font/sfnt», «font/ttf»
i «font/collection» els quals seran tots assignats a
«application/x-truetype-fonts» i «font/otf» el
qual serà assignat a «application/vnd.ms-opentype».
Opcions que es poden emprar per a cada fitxer d'entrada
-a, --audio-tracks [!]n,m...Copia les pistes d'àudio n,
m, etc. Els números són els ID de les pistes que es poden
obtenir amb l'opció --identify. No són simplement els
números de la pista (vegeu la secció sobre els ID de les
pistes). Per omissió: copiarà totes les pistes d'àudio.
En comptes dels ID de les pistes, també podeu especificar els codis
d'idioma ISO 639-2. Això només funcionarà per a fitxers
d'origen que proveeixen etiquetes d'idioma per a les seves pistes.
Per omissió: copiarà totes les pistes d'aquest tipus.
Si els ID estan prefixats amb el signe !, llavors s'indicarà el contrari:
copiarà totes les pistes d'aquest tipus excepte les llistades
després del signe !.
-d, --video-tracks [!]n,m...
Copia les pistes de vídeo n,
m, etc. Els números són els ID de les pistes que es poden
obtenir amb l'opció --identify. No són simplement els
números de la pista (vegeu la secció sobre els ID de les
pistes). Per omissió: copiarà totes les pistes de vídeo.
En comptes dels ID de les pistes, també podeu especificar els codis
d'idioma ISO 639-2. Això només funcionarà per a fitxers
d'origen que proveeixen etiquetes d'idioma per a les seves pistes.
Si els ID estan prefixats amb el signe !, llavors s'indicarà el contrari:
copiarà totes les pistes d'aquest tipus excepte les llistades
després del signe !.
-s, --subtitle-tracks [!]n,m...
Copia les pistes de subtítols n,
m, etc. Els números són els ID de les pistes que es poden
obtenir amb l'opció --identify. No són simplement els
números de la pista (vegeu la secció sobre els ID de les
pistes). Per omissió: copiarà totes les pistes de
subtítols.
En comptes dels ID de les pistes, també podeu especificar els codis
d'idioma ISO 639-2. Això només funcionarà per a fitxers
d'origen que proveeixen etiquetes d'idioma per a les seves pistes.
Si els ID estan prefixats amb el signe !, llavors s'indicarà el contrari:
copiarà totes les pistes d'aquest tipus excepte les llistades
després del signe !.
-b, --button-tracks [!]n,m...
Copia les pistes de botons n, m,
etc. Els números són els ID de les pistes que es poden obtenir
amb l'opció --identify. No són simplement els
números de la pista (vegeu la secció sobre els ID de les
pistes). Per omissió: copiarà totes les pistes de botons.
En comptes dels ID de les pistes, també podeu especificar els codis
d'idioma ISO 639-2. Això només funcionarà per a fitxers
d'origen que proveeixen etiquetes d'idioma per a les seves pistes.
Si els ID estan prefixats amb el signe !, llavors s'indicarà el contrari:
copiarà totes les pistes d'aquest tipus excepte les llistades
després del signe !.
--track-tags [!]n,m...
Copia les etiquetes per a les pistes n,
m, etc. Els números són els ID de les pistes que es poden
obtenir amb l'opció --identify. No són simplement els
números de la pista (vegeu la secció sobre els ID de les
pistes). Per omissió: copiarà les etiquetes per a totes les
pistes.
Si els ID estan prefixats amb el signe !, llavors s'indicarà el contrari:
copia-ho tot, excepte els ID llistats després del signe !.
-m, --attachments
[!]n[:all|first],m[:all|first]...
Copia els adjunts amb els ID n,
m, etc. a tots (all) o només al primer fitxer generat (first).
Cada ID pot estar seguit per «:all» (la qual és
l'opció per omissió) o «:first». Si està
activada la divisió, llavors aquells adjunts on els ID s'han
especificat amb «:all» seran copiats a tots els fitxers de
sortida resultants, mentre que els altres només seran copiats dins del
primer fitxer de sortida. Si la divisió no està activada,
llavors les dues variants produiran el mateix efecte.
El comportament per omissió és copiar tots els adjunts a tots els
fitxers de sortida.
Si els ID estan prefixats amb el signe !, llavors s'indicarà el contrari:
copia-ho tot, excepte els ID llistats després del signe !.
-A, --no-audio
No copiar cap pista d'àudio des
d'aquest fitxer.
-D, --no-video
No copiar cap pista de vídeo des
d'aquest fitxer.
-S, --no-subtitles
No copiar cap pista de subtítols des
d'aquest fitxer.
-B, --no-buttons
No copiar cap pista de botó des
d'aquest fitxer.
-T, --no-track-tags
No copiar cap etiqueta específica de
pista des d'aquest fitxer.
--no-chapters
No copiar cap capítol des d'aquest
fitxer.
-M, --no-attachments
No copiar cap adjunt des d'aquest
fitxer.
--no-global-tags
No copiar cap etiqueta global des d'aquest
fitxer.
-y, --sync TID:d[,o[/p]]
Ajusta els codis de temps de la pista amb l'ID
TID en d ms. Els ID de les pistes són els mateixos que es
mostren amb l'opció --identify (vegeu la secció sobre els
ID de les pistes).
o/p: ajusta els codis de temps en o/p, per a fixar
desfasaments lineals. Si s'omet, p per omissió serà 1.
Tant o com p poden ser nombres decimals.
Per omissió: no hi haurà cap correcció de
sincronització manual (el qual és el mateix que d =
0 i o/p = 1.0).
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--cues TID:none|iframes|all
Controla quines entrades dels índexs de
les pistes (cue) es crearan per a una pista indicada (vegeu la secció
sobre els ID de les pistes). «none» inhibeix la creació
de les entrades de l'índex. Amb «iframes» només
s'inseriran al full de muntatge els blocs sense referències anteriors o
posteriors (= fotogrames I en les pistes de vídeo). «all»
fa que el crei les entrades de l'índex per a tots
els blocs, el qual farà que el fitxer sigui molt més gran.
Per omissió és «iframes» per a les pistes de
vídeo i subtítols, i «none» per a les pistes
d'àudio. Vegeu també l'opció --no-cues, la qual
inhibeix la creació de les entrades de l'índex malgrat emprar
les opcions --cues.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--default-track-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta de «Pista per
omissió» a la pista indicada (vegeu la secció sobre els
ID de les pistes) si l'argument opcional booleà s'ha establert a
1 o si no està present. Aquesta etiqueta es pot establir si el
contenidor d'origen no proporciona aquesta informació i l'usuari no
l'especifica a través d'aquesta opció.
Si l'usuari no selecciona explícitament una pista durant la
reproducció, el reproductor seleccionarà una de les pistes que
tingui establerta l'etiqueta «Pista per omissió», tenint
en compte les preferències de l'usuari així com el seu idioma
preferit.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--track-enabled-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta «Pista
habilitada» en la pista indicada (vegeu la secció Els ID de les
pstes) al valor donat booleà (0 o 1; de manera predeterminada
serà 1 si no s'especifica). Si no s'especifica cap opció per i
el contenidor d'origen tampoc proporciona aquesta informació, les
pistes estaran activades de manera predeterminada.
Només es tindran en compte per a reproduir les pistes on s'estableixi
l'etiqueta «Pista habilitada».
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--forced-display-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta de «Força
el mostrar» a la pista indicada (vegeu la secció sobre els ID de
les pistes) si l'argument opcional booleà està establert
a 1 o si no està present. Useu-ho per a les pistes que
continguin text en pantalla o algun diàleg en un idioma estranger.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--hearing-impaired-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta de «Discapacitat
auditiva» a la pista indicada (vegeu la secció sobre els ID de
les pistes) si l'argument opcional booleà s'ha establert a
1 o si no està present. Aquesta etiqueta es pot establir si la
pista és adequada per a usuaris amb discapacitat auditiva.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--visual-impaired-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta de «Discapacitat
visual» a la pista indicada (vegeu la secció sobre els ID de les
pistes) si l'argument opcional booleà s'ha establert a 1
o si no està present. Aquesta etiqueta es pot establir si la pista
és adequada per a usuaris amb discapacitat visual.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--text-descriptions-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta de «Descripcions
de text» a la pista indicada (vegeu la secció sobre els ID de
les pistes) si l'argument opcional booleà s'ha establert a
1 o si no està present. Aquesta etiqueta es pot establir si la
pista conté alguna descripció textual per al contingut del
vídeo adequada per a la seva reproducció a través d'un
sistema de conversió de text a veu per a un usuari amb discapacitat
visual.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--original-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta d'«Idioma
original» a la pista indicada (vegeu la secció sobre els ID de
les pistes) si l'argument opcional booleà s'ha establert a
1 o si no està present. Aquesta etiqueta es pot establir si la
pista està en l'idioma original del contingut (no una
traducció).
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--commentary-flag TID[:booleà]
Estableix l'etiqueta de
«Comentari» a la pista indicada (vegeu la secció sobre
els ID de les pistes) si l'argument opcional booleà s'ha
establert a 1 o si no està present. Aquesta etiqueta es pot
establir si la pista conté algun comentari.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
--blockadd TID:nivell
Només manté BlockAdditions fins
al nivell per a la pista indicada. Per omissió ho
mantindrà en tots els nivells. Aquesta opció només
afectarà certs tipus de còdecs com WAVPACK4.
--track-name TID:nom
Estableix el nom de la pista al nom
indicat (vegeu la secció sobre els ID de les pistes).
--language TID:idioma
Estableix l'idioma de la pista indicada (vegeu
la secció sobre els ID de les pistes). Estan permesos tant els codis
d'idioma ISO 639-2 com els codis de país ISO 639-1. Els codis de
país seran convertits a codis d'idioma automàticament. Tots els
idiomes inclosos els seus codis ISO 639-2 es poden llistar amb l'opció
--list-languages.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
-t, --tags TID:nom_fitxer
Llegeix les etiquetes per a la pista amb el
número TID des del nom_fitxer. Per a més detalls,
vegeu més endavant la secció sobre les etiquetes.
--aac-is-sbr TID[:0|1]
Li indica al que la pista
amb l'ID TID és SBR AAC (AAC en SBR) (també coneguda com
a HE-AAC o AAC+). Aquestes opcions són necessàries si: a) el
fitxer d'origen és un fitxer AAC ( no per a un fitxer Matroska)
i b) el fitxer AAC conté dades SBR AAC. El motiu per a aquesta
opció, és que és tècnicament impossible distingir
les dades AAC de les dades SBR AAC sense descodificar tot un fotograma AAC.
Com hi ha diverses qüestions de patents amb els descodificadors per a
AAC, el mai contindrà aquesta etapa de la
descodificació. De manera que, per als fitxers SBR AAC aquesta
opció és obligatòria. Si s'omet aquesta opció, el
fitxer generat podria no reproduir-se correctament, o ni tan sols fer-ho.
Si el fitxer d'origen és un fitxer Matroska, llavors hi hauria d'haver
prou amb el CodecID per a detectar el SBR AAC. No obstant això, si el
CodecID és erroni, llavors es pot emprar aquesta opció per a
corregir-lo.
Si el mkvmerge detecta erròniament que un fitxer AAC està en SBR,
llavors podeu afegir «:0» a l'ID de la pista.
--audio-emphasis TID:n|symbolic-name
Estableix l'èmfasi per a la pista
d’àudio amb l’ID de la pista TID. El mode pot ser
un número n (certs valors entre 0 i 16) o un nom
simbòlic. Tots els números vàlids i els noms
simbòlics es poden llistar amb l'opció
--list-audio-emphasis.
--reduce-to-core TID
Alguns còdecs d'àudio tenen un
nucli amb pèrdues i extensions opcionals que implementen una
descodificació sense pèrdues. Aquesta opció li indica al
que només copiï el nucli i no les extensions.
Per omissió, el copiarà el nucli i les
extensions.
Actualment, aquesta opció només afecta a les pistes DTS. No
obstant això, les pistes TrueHD que contenen un nucli AC-3 incrustat es
presenten com a dues pistes independents de manera que l'usuari pugui
seleccionar quina pista vol copiar. Per a les DTS això no
funcionarà, ja que les extensions HD no es poden descodificar en si
mateixes -a diferència de les dades TrueHD-.
--remove-dialog-normalization-gain TID
Alguns códec'àudio contenen
camps de capçalera que indiquen al decodificador o al reproductor quin
guany aplicar (generalment negatiu) per al diàleg de
normalització. Aquesta opció indica al que
elimini o minimitzi aquest guany modificant els camps de capçalera
corresponents.
En l'actualitat només es veuen afectades per a aquesta opció les
pistes AC-3, DTS i TrueHD.
--timestamps TID:nom_fitxer
Llegeix els codis de temps que s'empraran per
a l'ID específic de la pista des del nom_fitxer. Aquests codis
de temps substitueixen de manera forçosa els codis de temps que
normalment calcula el . Llegiu la secció sobre els
fitxers externs per als codis de temps.
--default-duration TID:x
Força la durada per omissió de
la pista indicada a un valor específic. També modificarà
els codis de temps de la pista perquè coincideixin amb la durada per
omissió. L'argument x haurà de tenir el sufix
«s», «ms», «us», «ns»,
«fps», «p» o «i» per a especificar
la durada per omissió en segons, mil⋅lisegons, microsegons,
nanosegons, «fotogrames per segon», «fotogrames
progressius per segon» o «fotogrames entrellaçats per
segon», respectivament. El número x en si mateix pot ser
un nombre decimal o una fracció.
Si la durada per omissió no és forçada, llavors el mkvmerge
intentarà derivar la durada per omissió de la pista des del
contenidor i/o flux de bits codificat per a certs tipus de pista, p. ex.,
AVC/H.264 o MPEG-2.
Aquesta opció també es pot emprar per a canviar els FPS de les
pistes de vídeo sense haver d'emprar un fitxer extern per als codis de
temps.
--fix-bitstream-timing-information TID[:0|1]
Normalment, el no canvia la
informació del temps (taxa de fotogrames/camps) emmagatzemada al flux
de bits del vídeo. Amb aquesta opció, dita informació
s'ajustarà per a coincidir amb la informació del temps al
contenidor. La informació del temps al contenidor pot provenir de
diverses fonts: des de la línia d'ordres (vegeu l'opció
--default-duration), el contenidor de l'origen o derivat del flux de
bits.
Nota
Per ara, només s'ha implementat per a pistes de vídeo AVC/H.264.
--compression TID:n
Selecciona el mètode de
compressió a emprar per a la pista. Recordeu que el reproductor
també haurà d'admetre aquest mètode. Els valors
vàlids són «none», «zlib» i
«mpeg4_p2»/«mpeg4p2».
El mètode de compressió
«mpeg4_p2»/«mpeg4p2» és un mètode
especial anomenat «eliminador de la capçalera» que
només està disponible per a les pistes de vídeo MPEG4
part 2.
La compressió per omissió per a alguns tipus de subtítols
és «zlib». Aquest mètode de compressió
també és el més implementat per gairebé totes, si
no totes, les aplicacions de reproducció. No es pot assegurar la
implementació per a altres mètodes de compressió que no
sigui «none».
Opcions que només s'apliquen a les pistes de vídeo
-f, --fourcc TID:FourCCForça el FourCC al valor especificat.
Només funciona per a les pistes de vídeo en el mode
compatibilitat amb MS.
--display-dimensions TID:amplada_x_alçada
Els fitxers Matroska contenen dos valors que
estableixen les propietats de visualització que emprarà un
reproductor per a escalar la imatge durant la reproducció a: amplada i
alçada de visualització. Aquests valors es poden establir amb
aquesta opció, p. ex., «1:640x480».
Una altra manera d'especificar els valors és emprar l'opció
--aspect-ratio o --aspect-ratio-factor (vegeu a
continuació). Aquestes opcions són mútuament
excloents.
--aspect-ratio TID:relació|amplada/alçada
Els fitxers Matroska contenen dos valors que
estableixen les propietats de visualització que emprarà un
reproductor per a escalar la imatge durant la reproducció a: amplada i
alçada de visualització. Amb aquesta opció, el
calcularà automàticament l'amplada i
alçada de reproducció partint de l'amplada i alçada
original de la imatge i la relació d'aspecte indicada amb aquesta
opció. La relació es pot indicar com un nombre decimal per a la
relació o com una fracció per a l'«
amplada/ alçada», p. ex., «16/9».
Una altra manera d'especificar els valors és emprar l'opció
--aspect-ratio-factor o --display-dimensions (vegeu anteriorment
i a continuació). Aquestes opcions són mútuament
excloents.
--aspect-ratio-factor TID:factor|n/d
Una altra manera d'establir la relació
d'aspecte és especificar un factor. La relació d'aspecte
original es multiplica primer amb aquest factor i després
s'empra com la relació d'aspecte definitiva.
Una altra manera d'especificar els valors és emprar l'opció
--aspect-ratio o --display-dimensions (vegeu anteriorment).
Aquestes opcions són mútuament excloents.
--cropping TID:esquerra,a_dalt,dreta,a_baix
Estableix els valors indicats els
paràmetres del retall dels píxels d'una pista de
vídeo.
--color-matrix-coefficients TID:n
Estableix els coeficients de la matriu del
vídeo emprats per a derivar els valors de luminància i de
crominància dels colors primaris vermell, verd i blau. El
paràmetre n és un nombre enter que va des del 0 al
10.
Els valors vàlids i els seus significats són els següents:
0: GBR, 1: BT709, 2: sense especificar, 3: reservat,
4: FCC, 5: BT470BG, 6: SMPTE 170M, 7: SMPTE 240M,
8: YCOCG, 9: BT2020 luminància no constant, 10:
BT2020 luminància constant
--color-bits-per-channel TID:n
Estableix el nombre de bits codificats per a
un canal de color. Un valor de 0 indica que el nombre de bits no
està especificat.
--chroma-subsample TID:horit,vert
La quantitat de píxels per a eliminar
en els canals Cr i Cb per a cada píxel no eliminat horitzontalment i
verticalment.
Exemple: Per al vídeo amb submostreig cromàtic 4:2:0, el
paràmetre s'haurà d'establir a
TID:1,1.
--cb-subsample TID:horit,vert
La quantitat de píxels per a eliminar
al canal Cb per a cada píxel no eliminat horitzontalment i
verticalment. Aquest és additiu amb --chroma-subsample.
Exemple: Per al vídeo amb submostreig cromàtic 4:2:1, el
paràmetre --chroma-subsample s'haurà d'establir a
TID: 1,0 i el submostreig Cb s'haurà d'establir a
TID:1,0.
--chroma-siting TID:horit,vert
Estableix com està situada la
crominància, horitzontalment/verticalment.( 0: sense
especificar, 1: a dalt juxtaposats, 2: meitat).
--color-range TID:n
Estableix la retallada dels intervals de
colors ( 0: sense especificar, 1: interval de difusió,
2: tot l'interval (sense retallat), 3: definit pels coeficients
de la matriu/característiques de la transferència).
--color-transfer-characteristics TID:n
Les característiques de la
transferència del vídeo.
Els valors vàlids i els seus significats són els següents:
0: reservat, 1: ITU-R BT.709, 2: sense especificar,
3: reservat, 4: interval de corba 2.2, 5: interval de
corba 2.8, 6: SMPTE 170M, 7: SMPTE 240M, 8: lineal,
9: registre, 10: registre sqrt, 11: IEC 61966-2-4,
12: gamma de colors estesa ITU-R BT.1361, 13: IEC 61966-2-1,
14: ITU-R BT.2020 de 10 bits, 15: ITU-R BT.2020 de 12 bits,
16: SMPTE ST 2084, 17: SMPTE ST 428-1; 18: ARIB STD-B67
(HLG)
--color-primaries TID:n
Estableix els colors primaris del
vídeo.
Els valors vàlids i els seus significats són els següents:
0: reservat, 1: ITU-R BT.709, 2: sense especificar,
3: reservat, 4: ITU-R BT.470M, 5: ITU-R BT.470BG,
6: SMPTE 170M, 7: SMPTE 240M, 8: FILM, 9: ITU-R
BT.2020, 10: SMPTE ST 428-1, 22: JEDEC P22 llumins
--max-content-light TID:n
Estableix la brillantor màxima d'un
únic píxel (el nivell màxim de llum que conté) en
candeles per metre quadrat (cd/m²). El valor de n haurà
de ser un nombre enter no negatiu.
--max-frame-light TID:n
Estableix la brillantor màxima de tot
un marc (el nivell màxim de llum mitjà del marc) en candeles per
metre quadrat (cd/m²). El valor de n haurà de ser un
nombre enter no negatiu.
--chromaticity-coordinates
TID:vermell-x,vermell-y,verd-x,verd-y,blau-x,blau-y
Estableix les coordenades de la cromaticitat
per al vermell/verd/blau com es defineixen per la CIE 1931.
--white-color-coordinates TID:x,y
Estableix les coordenades cromàtiques
del color blanc com es defineixen per la CIE 1931.
--max-luminance TID:decimal
Estableix la luminància màxima
en candeles per metre quadrat (cd/m²). El valor haurà de ser
inferior que 9999.99.
--min-luminance TID:decimal
Estableix la luminància mínima
en candeles per metre quadrat (cd/m²). El valor haurà de ser
inferior que 999.9999.
--projection-type TID:mètode
Estableix el mètode de projecció
del vídeo que s'utilitzarà. Els valors vàlids són
0 (projecció rectangular), 1 (projecció equirectangular), 2
(projecció mapa del cub) i 3 (projecció de malla).
--projection-private TID:dades
Estableix les dades privades que només
s'aplicaran a una projecció específica. Les dades s'han de
proporcionar com a nombres hexadecimals amb el prefix "0x" o sense,
amb espais o sense.
--projection-pose-yaw TID:decimal
Especifica un gir de l'encaix a la
projecció.
--projection-pose-pitch TID:decimal
Especifica un gir de la presentació a
la projecció.
--projection-pose-roll TID:decimal
Especifica un gir del rotllo a la
projecció.
--field-order TID:n
Estableix l'ordre del camp de vídeo amb
l'ID de pista TID. L'ordre haurà de ser un dels següents
números:
0: progressiu; 1: entrellaçat del primer camp superior
mostrat i del primer camp superior emmagatzemat; 2: ordre del camp
sense determinar; 6: entrellaçat del primer camp inferior
mostrat i del primer camp inferior emmagatzemat; 9: entrellaçat
del primer camp inferior mostrat i del primer camp superior emmagatzemat;
14: entrellaçat del primer camp superior mostrat i del primer
camp inferior emmagatzemat
--stereo-mode TID:n|symbolic-name
Estableix el mode estèreo per a la
pista d’àudio amb l’ID de la pista TID. El mode
pot ser un número n entre 0 i 14 o un nom
simbòlic. Tots els números vàlids i els noms
simbòlics es poden llistar amb l'opció
--list-stereo-modes.
Opcions que només s'apliquen a les pistes de subtítols de text
--sub-charset TID:joc_de_caràctersEstableix el joc de caràcters per a la
conversió a UTF-8 dels subtítols per a un ID indicat de pista.
Si no s'especifica el joc de caràcters, aquest derivarà dels
ajustaments per a la configuració regional. Tingueu en compte que no
és necessari un joc de caràcters per a llegir els
subtítols des de fitxers Matroska o des de fluxos Kate, ja que aquests
sempre s'emmagatzemen en UTF-8. Vegeu la secció sobre la
conversió per a fitxers de text i jocs de caràcters, per a una
explicació sobre com realitza el la conversió
entre els jocs de caràcters.
Aquesta opció es pot emprar múltiples vegades per a un fitxer
d'entrada aplicant-la a diverses pistes, seleccionant els diferents ID de les
pistes cada vegada.
Altres opcions
-i, --identify nom_fitxerLi permet al sondejar el
fitxer i informar del seu tipus, les pistes que conté i els ID de les
pistes. Si s'empra aquesta opció, llavors l'única opció
permesa serà el nom_fitxer.
El format emprat a la sortida es pot canviar amb l'opció
--identification-format.
-J nom_fitxer
Aquest és un àlies
pràctic per a «--identification-format json --identify
nom_fitxer».
-F, --identification-format format
Determina el format de la sortida emprat per
l'opció --identify. S'admeten els següents formats: text (el
valor per omissió si no s'empra aquesta opció) i json.
--probe-range-percentage percentage
1.El format text és curt i llegible.
Consisteix en una línia per a cada element trobat (contenidor, pistes,
adjunts, etc.).
Aquest format no està destinat a ser analitzat. La sortida serà
traduïda a l'idioma que empra el (vegeu també
l'opció --ui-language).
2.La sortida del format json és una
representació JSON llegible per la màquina. Aquest format
segueix l'esquema JSON descrit en el següent fitxer:
mkvmerge-identification-output-schema-v17.json[3]
Totes les versions de l'esquema JSON estan disponibles tant en línia com
en els fitxers del codi font alliberat.
Tipus de fitxers com fluxos de programa i de
transport MPEG (.vob, .m2ts) requereixen analitzar una certa quantitat de
dades per tal de detectar totes les pistes contingudes al fitxer. Aquesta
quantitat és el 0,3% de la mida del fitxer d'origen o de 10 MB, el que
sigui més gran.
Si les pistes són conegudes per estar presents, però no s'han
trobat, llavors el percentatge per a provar es pot canviar amb aquesta
opció. El mínim de 10 MB es troba incorporat i no es pot
canviar.
--list-audio-emphasis
Llista tots els números vàlids i
els seus noms simbòlics corresponents per a l'opció
--audio-emphasis.
--list-languages
Llista tots els idiomes i el seu codi ISO
639-2 que es poden emprar amb l'opció --language.
--list-stereo-modes
Llista tots els números vàlids i
els seus noms simbòlics corresponents per a l'opció
--stereo-mode.
-l, --list-types
Llista els tipus de fitxer d'entrada
admesos.
--priority prioritat
Estableix la prioritat del procés amb
què s'executa el . Els valors vàlids
són «lowest» (Molt baixa), «lower» (Baixa),
«normal» (Normal), «higher» (Alta) i
«highest» (Molt alta). Si no s'indica res, llavors
s'emprarà «normal». En sistemes com Unix, el
emprarà la funció nice(2). Per tant,
només el superusuari podrà emprar «higher» i
«highest». Al Windows, tots els valors són usables per
part de tots els usuaris.
La selecció de «lowest», farà que el
seleccioni una prioritat d'E/S ociosa, a més de la
prioritat de procés més baixa possible.
--command-line-charset joc_de_caràcters
Estableix el joc de caràcters al qual
convertir les cadenes indicades des de la línia d'ordres. Per
omissió serà el joc de caràcters donat per la
configuració regional actual del sistema. Aquest ajustament
s'aplicarà als arguments de les següents opcions:
--title, --track-name i --attachment-description.
--output-charset joc_de_caràcters
Estableix el joc de caràcters al qual
convertir les cadenes de la sortida. Per omissió serà el joc de
caràcters donat per la configuració regional actual del
sistema.
-r, --redirect-output nom_fitxer
Escriu tots els missatges al nom_fitxer
en lloc de a la consola. Si bé això es pot fer fàcilment
amb la redirecció de la sortida, hi ha casos en què cal aquesta
opció: quan el terminal torna a interpretar la sortida abans
d'escriure-la a un fitxer. Es respectarà el joc de caràcters
establert amb --output-charset.
--flush-on-close
Li indica al programa que buidi totes les
dades emmagatzemades a la memòria cau de l'emmagatzematge en tancar els
fitxers oberts per a escriure. Això es pot usar per a evitar la
pèrdua de dades en interrupcions d'electricitat o per a evitar certs
problemes en el sistema operatiu o els controladors. L'inconvenient és
que la multiplexació trigarà més, ja que el
«mkvmerge» esperarà fins que totes les dades s'hagin
escrit a l'emmagatzematge abans de sortir. Vegeu els problemes número
2469 i 2480 en el seguiment d'errors del MKVToolNix per a un debat en
profunditat sobre els pros i els contres.
--ui-language codi
Força l'ús de les traduccions
per al codi d'idioma (p. ex., «de_DE» per a les
traduccions en alemany). Introduint «list» com a codi, es
farà que el programa ofereixi a la sortida una llista de les
traduccions disponibles.
--abort-on-warnings
Indica al programa que interrompi
després d'emetre el primer avís. El codi de sortida del programa
serà 1.
--deterministic llavor
Permet la creació de fitxers amb bytes
idèntics si s'usa la mateixa versió amb els
mateixos fitxers d'origen, les mateixes opcions i la mateixa llavor. Recordeu
que en aquest mode el camp d'informació del segment
«data» no serà escrit.
La llavor podrà ser una cadena arbitrària i no haurà de ser
un número.
El resultat de fitxers amb bytes idèntics només està
garantit en les següents condicions:
L'ús d'altres versions del o altres opcions de la
línia d'ordres pot donar com a resultat el mateix fitxer amb bytes
idèntics, però no es garanteix que ho faci.
--debug tema
1.Si s'utilitza la mateixa versió del
construïda amb les mateixes versions de la libEBML i
la libMatroska.
2.Si s'utilitzen fitxers d'origen amb bytes
idèntics.
3.Si s'utilitzen les mateixes opcions de la
línia d'ordres en el mateix ordre (amb la notable excepció de
--output «...»).
Activa la depuració per a una
característica específica. Aquesta opció només
és útil per als desenvolupadors.
--engage característica
Activa les característiques
experimentals. Es pot sol⋅licitar una llista de les
característiques disponibles amb mkvmerge --engage list.
Aquestes característiques no estan destinades a ser emprades en
situacions normals.
--gui-mode
Activa el mode IGU. En aquest mode, les
línies surten amb un format especial que pot explicar-vos el que
està succeint per tal de controlar la IGU. Aquests missatges segueixen
el format «#IGU#missatge». El missatge pot estar seguit per
parells clau/valor com
«#IGU#missatge#clau1=valor1#clau2=valor2...». Ni els missatges
ni les claus seran traduïdes, sempre sortiran en anglès.
@fitxer_d_opcions.json
Llegeix els arguments addicionals per a la
línia d'ordres des del fitxer fitxer_d_opcions. Per a més
informació, vegeu la secció sobre els fitxers d'opcions.
--capabilities
Mostra informació sobre les
característiques addicionals que s'han compilat i surt. La primera
línia de la sortida serà la informació de la
versió. La resta de les línies contenen exactament una paraula,
la presència d'aquesta indica que aquesta característica ha
estat compilada. Aquestes característiques són:
-h, --help
•«FLAC» -- llegeix
fitxers FLAC en RAW i manipula les pistes FLAC en altres contenidors, p. ex.,
Ogg o Matroska.
Mostra la informació d'ús i
surt.
-V, --version
Mostra la informació sobre la
versió i surt.
ÚS
Per a cada fitxer, l'usuari pot seleccionar quines pistes haurà de prendre el . Totes s'emmagatzemaran en un fitxer especificat amb -o. Amb l'opció -l s'obtindrà una llista dels formats coneguts (i implementats).LORDRE DE LES OPCIONS
L'ordre en el qual s'especifiquen les opcions és important per a algunes opcions. Les opcions es divideixen en dues categories: 1.Les opcions que afecten tot el programa i
no estan vinculades a cap fitxer d'entrada. Aquestes inclouen, però no
es limiten a --command-line-charset, --output o --title.
Aquestes poden aparèixer en qualsevol part de la línia
d'ordres.
2.Les opcions que afecten un sol fitxer
d'entrada o una sola pista en un fitxer d'entrada. Aquestes opcions s'apliquen
al següent fitxer a la línia d'ordres. Totes les opcions que
s'apliquen al mateix fitxer d'entrada (o les pistes del mateix fitxer
d'entrada) es poden escriure en qualsevol ordre, sempre que totes apareguin
abans del nom del fitxer d'entrada. Exemples per a aplicar opcions a un fitxer
d'entrada són --no-chapters o --chapter-charset. Exemples
per a aplicar opcions a una única pista són
--default-duration o --language.
Les opcions es processen d'esquerra a dreta. Si una opció apareix
múltiples vegades en el mateix àmbit, s'emprarà
l'última ocurrència. Per tant, en el següent exemple el
títol s'establirà a «Qualsevulla»:
$ mkvmerge -o sortida.mkv --title 'Això i allò' entrada.avi --title 'Qualsevulla'
$ mkvmerge -o sortida.mkv --language 0:fre francès.ogg --language 0:deu holandès.ogg
EXEMPLES
Suposem que teniu un fitxer anomenat meva_peli.avi i la pista d'àudio en un altre fitxer, p. ex., «meva_peli.wav». El primer que voleu és codificar l'àudio a OggVorbis:$ oggenc -q4 -o meva_peli.ogg meva_peli.wav
$ mkvmerge -o meva_peli-amb-so.mkv meva_peli.avi meva_peli.ogg
$ mkvmerge -o meva_peli-amb-so.mkv -A meva_peli.avi meva_peli.ogg
$ oggenc -q4 -o meva_peli-afegeix-àudio.ogg meva_peli-afegeix-àudio.wav $ mkvmerge -o MM-completa.mkv meva_peli-amb-so.mkv meva_peli-afegeix-àudio.ogg
$ mkvmerge -o MM-complet.mkv -A meva_peli.avi meva_peli.ogg meva_peli-afegeix_àudio.ogg
$ mkvmerge --identify sense_sincronitzar.ogg
$ mkvmerge -o ben_sincronitzat.mkv -A origen.avi -y 12345:200 sense_sincronitzar.ogg
$ mkvmerge -o ben_sincronitzat.mkv -y 23456:0,77346/77340 sense_sincronitzar.mkv
1.Extreure un flux de subtítols en RAW
des de l'origen:
$ tccat -i /camí/on/copiar/dvd/ -T 1 -L | tcextract -x ps1 -t vob -a 0x20 | subtitle2pgm -o meva_peli
2.Convertir les imatges PGM resultants a text
amb el «gocr»:
$ pgm2txt meva_peli
3.Revisar l'ortografia dels fitxers de text
resultants:
$ ispell -d american *txt
4.Convertir els fitxers de text en un fitxer
SRT:
El fitxer resultant el pot emprar el com un altre fitxer
d'entrada:
$ srttool -s -w -i meva_peli.srtx -o meva_peli.srt
$ mkvmerge -o meva_peli.mkv meva_peli.avi meva_peli.srt
$ mkvmerge --list-languages
$ mkvmerge -o amb_codis_d_idioma.mkv --language 2:ger --language 3:dut sense_codis_d_idioma.mkv
$ mkvmerge -o amb_codis_d_idioma.mkv --language 2:ger --language 3:dut --default-track-flag 3 sense_codis_d_idioma.mkv --language 0:eng anglès.srt --default-track-flag 0 --language 0:fre francès.srt
$ mkvmerge -o sense_compressió.mkv --compression -1:none meva_peli.avi --compression -1:none meva_peli.srt
ELS ID DE LES PISTES
Els ID de pista normal
Algunes opcions per al necessiten un ID de pista per a especificar a quina pista s'han d'aplicar. Aquests ID de pista són mostrats pels lectors quan demultiplexen el fitxer d'entrada actual, o si el és invocat amb l'opció --identify. Un exemple per a això:$ mkvmerge -i v.mkv Fitxer «v.mkv»: contenidor: Matroska ID de la pista 0: video (V_MS/VFW/FOURCC, DIV3) ID de la pista 1: audio (A_MPEG/L3)
•Fitxers AVI: La pista de vídeo
té l'ID 0. Les pistes d'àudio obtenen els seus ID en ordre
ascendent començant des de l'1.
•Fitxers AAC, AC-3, MP3, SRT i WAV: A
l'única «pista» en aquest fitxer se li assigna l'ID
0.
•La majoria de fitxers: Els ID de les
pistes són assignats en l'ordre en el qual es troben les pistes,
començant des del número 0.
Les opcions que empren els ID de les pistes són aquelles en què la
descripció conté un «TID». Les següents
opcions també empren els ID de les pistes: --audio-tracks,
--video-tracks, --subtitle-tracks, --button-tracks i
--track-tags.
Els ID de pista normal
Hi ha diversos ID que tenen un significat especial i que no apareixen a la sortida d'identificació. L'ID de pista especial « -1» és un comodí i aplica l'opció indicada a totes les pistes que es llegeixen des d'un fitxer d'entrada. L'ID « -2» de pista especial fa referència als capítols en un fitxer d'origen. Actualment només l'opció --sync utilitza aquest ID especial. Com a alternativa a --sync -2:«...», es pot utilitzar l'opció --chapter-sync «...».CONVERSIÓ PER A FITXERS DE TEXT I JOCS DE CARÀCTERS
Introducció
Tot el text en un fitxer Matroska està codificat en UTF-8. Això implica que el converteixi cada fitxer de text que llegeix, així com cada text indicat a la línia d'ordres, des d'un joc de caràcters a UTF-8. Per contra, això també vol dir que la sortida del s'ha de convertir des d'UTF-8 a un joc de caràcters, p. ex., si s'empra una traducció no anglesa amb --ui-language o per a text que prové d'un fitxer Matroska. El realitzarà automàticament aquesta conversió en funció de la presència d'un marcador d'ordre de byte (abreujat: BOM) o de la configuració regional del sistema. Com el joc de caràcters es dedueix de la configuració regional, dependrà del sistema operatiu on s'executi el .Marcadors d'ordre de byte (BOM -byte order markers-)
Els fitxers de text que comencen amb un BOM, ja estan codificats en una representació d'UTF. El admet els cinc modes següents: UTF-8, UTF-16 Little i Big Endian, UTF-32 Little i Big Endian. Els fitxers de text amb un BOM seran automàticament convertits a UTF-8. Qualsevol dels paràmetres que d'una altra manera, estableixen el joc de caràcters d'un fitxer com aquest (p. ex., --sub-charset) seran ignorats silenciosament.Sistemes Linux i Unix, inclòs el macOS
En sistemes com Unix, el empra la crida del sistema setlocale(3) que al seu torn empra les variables d'entorn LANG, LC_ALL and LC_CYPE. El joc de caràcters resultant sovint serà un UTF-8 o de la família ISO-8859- *, i s'emparà per a totes les operacions sobre fitxers de text i per a codificar les cadenes a la línia d'ordres i per a la sortida de la consola.Windows
Al Windows, el joc de caràcters per omissió emprat per a la conversió de fitxers de text es determina per la crida del sistema GetACP(). La lectura de la línia d'ordres es realitza amb la funció GetCommandLineW() que ja retorna una cadena de text Unicode. Per tant, a Windows s'ignorarà l'opció --command-line-charset. La sortida a la consola consta de tres escenaris: 1.Si la sortida es redirigeix amb
l'opció --redirect-output, llavors el joc de caràcters
per omissió serà UTF-8. Es pot canviar amb
--output-charset.
2.Si es redirigeix la sortida amb
cmd.exe, p. ex., amb mkvinfo fitxer.mkv > informació.txt,
llavors el joc de caràcters sempre serà UTF-8 i no es pot
canviar.
3.D'altra manera, (quan s'escriu directament
a la consola) s'emprarà la funció de Windows
WriteConsoleW() i l'opció --output-charset serà
ignorada. La consola hauria de ser capaç de generar tots els
caràcters Unicode per a l'idioma corresponent que està
instal⋅lat (p. ex., els caràcters xinesos podrien no ser
mostrats en versions en anglès de Windows).
Opcions de la línia d'ordres
Les següents opcions permeten especificar els jocs de caràcters:•--sub-charset per a fitxers i
pistes de subtítols de text emmagatzemades en formats de contenidor per
als quals el joc de caràcters no es pot determinar sense
ambigüitat. (p. ex., fitxers Ogg),
•--chapter-charset per a fitxers
de text amb capítols i títols per a capítols i fitxers
emmagatzemats en formats de contenidor per als quals el joc de
caràcters no es pot determinar sense ambigüitat. (p. ex.,
fitxers Ogg per a informació de capítols, pistes i títols
dels fitxers, etc. fitxers MP4 per a informació dels
capítols),
•--command-line-charset per a
totes les cadenes a la línia d'ordres,
•--output-charset per a totes
les cadenes escrites a la consola o a un fitxer si la sortida ha estat
redirigida amb l'opció --redirect-output. En els sistemes que no
siguin Windows, el joc de caràcters per omissió serà
l'actual del sistema. En Windows, per omissió és a UTF-8, tant
redirigint amb --redirect-output com amb cmd.exe, p. ex.,
mkvinfo fitxer.mkv > informació.txt.
FITXERS DOPCIONS
Un fitxer d'opcions és un fitxer des d'on el pot llegir arguments addicionals de la línia d'ordres. Això es pot emprar per a eludir certes limitacions de l'intèrpret d'ordres (shell) o del sistema operatiu, com una longitud limitada de la línia d'ordres quan s'executen programes externs. Un fitxer d'opcions amb dades en el format JSON. El seu contingut haurà de ser una matriu JSON vàlida que consisteixi únicament de cadenes JSON. La codificació del fitxer haurà de ser en UTF-8. El fitxer no podrà començar amb un marcador d'ordre de bytes (BOM), però si hi és, serà omès. Les regles per a escapar caràcters especials dins del JSON són les mateixes que hi ha a l'especificació oficial del JSON, RFC 7159[4]. L'opció del nom de fitxer s'ha d'especificar com a argument de la línia d'ordres prefixada amb un caràcter «@». La línia d'ordres « mkvmerge -o "meu_fitxer.mkv" -A "una_peli.avi" so.ogg» es pot convertir en el següent fitxer d'opcions JSON anomenat, p. ex., «opcions.json»:[ "-o", "c:\\Matroska\\fitxer_meu.mkv", "--title", "#65", "-A", "una_peli.avi", "so.ogg" ]
VINCULAR ELS FITXERS
Matroska admet la vinculació dels fitxers, el qual simplement vol dir que un fitxer en específic és el predecessor o successor del fitxer actual. Per a ser precisos, els fitxers no estan realment vinculats sinó els segments Matroska. Com la majoria dels fitxers probablement només contenen un segment del Matroska, les següents explicacions empren el terme «vinculació de fitxers» encara que en realitat seria més correcte «vinculació de segments». Cada segment s'identifica amb un únic UID del segment de 128 bits de longitud. Aquest UID és automàticament generat pel . La vinculació es realitza principalment inserint els UID dels segments (abreujat: SID) del fitxer anterior/següent a la informació de la capçalera del segment. El mkvinfo(1) mostrarà aquests SID si els troba. Si es divideix un fitxer en diversos fitxers més petits i després s'empra la vinculació, llavors els codis de temps no començaran des de 0, sinó que continuaran des d'on va quedar l'últim fitxer. D'aquesta manera, es mantindrà el temps absolut fins i tot si els fitxers anteriors no estan disponibles (p. ex., quan es transmeten). Si no s'empra la vinculació, llavors els codis de temps de cada fitxer començaran des de 0. Per omissió, el no emprarà la vinculació de fitxers. Si voleu, la podeu activar amb l'opció --link. Aquesta opció només és útil si la divisió també està activa. Independentment de si la divisió està activa o no, l'usuari li pot indicar al que vinculi els fitxers generats a alguns SID específics. Això s'aconsegueix amb les opcions --link-to-previous i --link-to-next. Aquestes opcions accepten un SID del segment en el format que surt del mkvinfo(1): 16 números hexadecimals entre 0x00 i 0xFF prefixats cadascun amb «0x», p. ex., «0x41 0xda 0x73 0x66 0xd9 0xcf 0xb2 0x1e 0xae 0x78 0xeb 0xb4 0x5e 0xca 0xb3 0x93». De manera alternativa, es pot emprar una forma curta: 16 nombres hexadecimals entre 0x00 i 0xFF sense el prefix «0x» i sense espais, p. ex., «41da7366d9cfb21eae78ebb45ecab393». Si s'empra la divisió, llavors el primer fitxer serà vinculat al SID indicat amb --link-to-previous i l'últim fitxer serà vinculat al SID indicat amb --link-to-next. Si no s'empra la divisió, llavors el fitxer serà vinculat a ambdós SID.VALORS PER OMISSIÓ
L'especificació Matroska defineix que alguns elements tenen un valor predeterminat. En general, si el valor és igual que el predeterminat, llavors no serà escrit en el fitxer per tal d'estalviar espai. Els elements que l'usuari podria trobar a faltar a la sortida del mkvinfo(1) són els elements idioma i etiqueta de pista per omissió. El valor predeterminat per a l' idioma és anglès («eng»), i per a l' etiqueta de pista per omissió és true (cert). Per tant, si empreu --language 0:eng per a una pista, llavors no es mostrarà a la sortida del mkvinfo(1).ADJUNTS
Possiblement també voldreu conservar algunes fotografies juntament amb el vostre fitxer Matroska, o emprar subtítols SSA i necessitareu un tipus de lletra TrueType especial que és realment rar. En aquests casos els podeu adjuntar al fitxer Matroska. No seran simplement annexats, sinó que seran incrustats. Un reproductor els podrà mostrar (en el cas de les «fotografies») o emprar-los per a renderitzar els subtítols (en el cas dels tipus de lletra «TrueType». Aquí hi ha un exemple de com adjuntar una fotografia i un tipus de lletra TrueType al fitxer de sortida:$ mkvmerge -o sortida.mkv -A vídeo.avi so.ogg \ --attachment-description "Jo i la banda darrere de l'escenari en una petita reunió" \ --attachment-mime-type image/jpeg \ --attach-file jo_i_la_banda.jpg \ --attachment-description "Un tipus de lletra veritablement rar i amb un aspecte increïblement bo" \ --attachment-mime-type application/octet-stream \ --attach-file tipus_de_lletra_molt_fresc.ttf
CAPÍTOLS
El sistema de capítols del Matroska és més poderós del que ho era l'antic sistema emprat per als fitxers OGM. Les especificacions completes es poden trobar a la pàgina web del Matroska[1]. El admet dos tipus de fitxers de capítols com a entrada. El primer format, anomenat «format de capítols senzill», és el mateix format que s'espera en les eines OGM. El segon format es basa en el format de capítols en XML, el qual implementa totes les funcionalitats de capítols del Matroska. A part dels fitxers de capítols dedicats, el també pot llegir capítols des d'altres formats de fitxer (p. ex., MP4, Ogg, Blu-ray o DVD).El format de capítols senzill
Aquest format consisteix en un parell de línies que comencen amb «CHAPTERxx=» i «CHAPTERxxNAME=», respectivament. La primera conté el codi de temps d'inici mentre que el segon conté el títol. Heus aquí un exemple:CHAPTER01=00:00:00.000 CHAPTER01NAME=Introducció CHAPTER02=00:02:30.000 CHAPTER02NAME=El nen prepara un rock CHAPTER03=00:02:42.300 CHAPTER03NAME=El nen fa trontollar la casa
El format de capítols basat en XML
El format de capítols basat en XML s'assembla a aquest exemple:
<?xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1"?>
<!DOCTYPE Chapters SYSTEM "matroskachapters.dtd">
<Chapters>
<EditionEntry>
<ChapterAtom>
<ChapterTimeStart>00:00:30.000</ChapterTimeStart>
<ChapterTimeEnd>00:01:20.000</ChapterTimeEnd>
<ChapterDisplay>
<ChapterString>Un capítol curt</ChapterString>
<ChapterLanguage>cat</ChapterLanguage>
</ChapterDisplay>
<ChapterAtom>
<ChapterTimeStart>00:00:46.000</ChapterTimeStart>
<ChapterTimeEnd>00:01:10.000</ChapterTimeEnd>
<ChapterDisplay>
<ChapterString>Una part d'aquest capítol curt</ChapterString>
<ChapterLanguage>cat</ChapterLanguage>
</ChapterDisplay>
</ChapterAtom>
</ChapterAtom>
</EditionEntry>
</Chapters>
1.Es pot establir el codi de temps per al
final del capítol,
2.els capítols es poden aniuar,
3.es poden establir l'idioma i el
país.
La distribució de les mkvtoolnix conté alguns fitxers d'exemple en
el subdirectori doc que es poden emprar com a base.
Tot seguit es mostra la llista de les etiquetes XML admeses, els seus tipus de
dades, a on corresponen i amb un interval vàlid per als seus valors:
Chapters (domina)
EditionEntry (domina)
EditionUID (enter sense signe, interval vàlid: 1 <= valor)
EditionFlagHidden (enter sense signe, interval vàlid: 0 <= valor <= 1)
EditionFlagDefault (enter sense signe, interval vàlid: 0 <= valor <= 1)
EditionFlagOrdered (enter sense signe, interval vàlid: 0 <= valor <= 1)
ChapterAtom (domina)
ChapterAtom (domina)
ChapterUID (enter sense signe, interval vàlid: 1 <= valor)
ChapterTimeStart (enter sense signe)
ChapterTimeEnd (enter sense signe)
ChapterFlagHidden (enter sense signe, interval vàlid: 0 <= valor <= 1)
ChapterFlagEnabled (enter sense signe, interval vàlid: 0 <= valor <= 1)
ChapterSegmentUID (binari, interval vàlid: 1 <= longitud en bytes)
ChapterSegmentEditionUID (enter sense signe, interval vàlid: 1 <= valor)
ChapterPhysicalEquiv (enter sense signe)
ChapterTrack (domina)
ChapterTrackNumber (enter sense signe, interval vàlid: 1 <= valor)
ChapterDisplay (domina)
ChapterString (cadena en UTF-8)
ChapterLanguage (cadena en UTF-8)
ChapterCountry (cadena en UTF-8)
ChapterProcess (domina)
ChapterProcessCodecID (enter sense signe)
ChapterProcessPrivate (binari)
ChapterProcessCommand (domina)
ChapterProcessTime (enter sense signe)
ChapterProcessData (binari)
Lectura de capítols des de Blu-ray
El pot llegir capítols des de Blu-ray sense encriptar. Per a això, podreu utilitzar el camí a una de les llistes de reproducció MPLS amb el paràmetre --chapters. Exemple: --chapters /srv/blurays/BigBuckBunny/BDMV/PLAYLIST/00001.mplsLectura de capítols des de DVD
Quan el MKVToolNix es compila amb la biblioteca libdvdread, el podrà llegir els capítols des dels DVD. Per a això, podreu utilitzarar el camí a una de les carpetes o fitxers en el DVD amb el paràmetre --chapters. Com els DVD poden contenir més d'un títol i cada títol té el seu propi conjunt de capítols, podreu afegir dos punts i el número de títol desitjat al final de l'argument amb el nom de fitxer. El número de títol predeterminat és 1. Exemple: --chapters /srv/dvds/BigBuckBunny/VIDEO_TS:2Notes generals
Quan es divideixen els fitxers, el també ajustarà correctament els capítols. Això vol dir que cada fitxer només inclourà les entrades dels capítols que se li apliquin, i que es compensaran els codis de temps per a que coincideixin amb el nou codi de temps de cada fitxer de sortida. El és capaç de copiar els capítols des de fitxers d'origen Matroska, llevat que s'inhabiliti explícitament amb l'opció --no-chapters. Els capítols de tots els orígens (fitxers Matroska, fitxers Ogg, fitxers MP4, fitxers de text amb capítols) en general no es fusionen i acaben en ChapterEditions separats. Només si els capítols són llegits des de diversos fitxers Matroska o XML, aquests compartiran els mateixos UID d'edició, llavors els capítols seran fusionats en un únic ChapterEdition. Si es desitja una fusió com aquesta en altres situacions, l'usuari primer haurà d'extreure els capítols de tots els orígens amb el mkvextract(1), fusionar els fitxers en XML manualment i multiplexar-los després.ETIQUETES
Introducció
El sistema d'etiquetes de Matroska és similar al d'altres contenidors: un conjunt de parelles CLAU=VALOR. No obstant això, al Matroska, aquestes etiquetes també es poden aniuar, i tant la CLAU com el VALOR són elements propis. El fitxer d'exemple example-tags-2.xml mostra com emprar aquest sistema.Àmbit de les etiquetes
Les etiquetes del Matroska no s'apliquen automàticament a tot el fitxer. És possible fer-ho, però també aplicar-les a diferents parts del fitxer: a una o més pistes, a un o més capítols, o fins i tot en una combinació d'ambdues. L'especificació del Matroska[5] proporciona més detalls sobre això. Una cosa important és que les etiquetes estan vinculades a pistes o capítols amb l'element d'etiquetes Targets del Matroska, a més els UID emprats per a vincular no seran els ID de les pistes que emprarà el arreu. En canvi, els números emprats seran els UID que calcularà automàticament el (si la pista es pren d'un altre format de fitxer que no sigui Matroska) o si es copia des del fitxer d'origen, si el fitxer d'origen de la pista és un fitxer Matroska. Per tant, és complicat saber quins UID s'han emprat al fitxer d'etiquetes abans que el fitxer fos proporcionat al . El té dues opcions amb les quals es poden afegir etiquetes als fitxers Matroska: Les opcions --global-tags i --tags. La diferència és que la primera opció, --global-tags, farà que les etiquetes s'apliquin a tot el fitxer eliminant qualsevol d'aquests elements Targets esmentats anteriorment. L'última opció, --tags, insereix automàticament l'UID que genera el per a l'etiqueta especificada amb la part TID de l'opció --tags.Exemple
Diguem que voleu afegir etiquetes a una pista de vídeo llegida des d'un fitxer AVI. mkvmerge --identify fitxer.avi informa que l'ID de la pista de vídeo (no confondre aquest ID amb l'UID!) és 0. De manera que creareu el fitxer d'etiquetes, deixant de banda tots els elements Targets i cridareu el :$ mkvmerge -o fitxer.mkv --tags 0:etiquetes.xml fitxer.avi
Format del fitxer d'etiquetes
El admet un format de fitxer d'etiquetes basat en XML. El format és molt similar al model de l'especificació del Matroska[5]. Tant la distribució binària com el codi font de les MKVToolNix, vénen acompanyades d'un fitxer d'exemple anomenat example-tags-2.xml, el qual simplement llista totes les etiquetes conegudes i es pot emprar com a base per als fitxers d'etiquetes. Els fonaments són:•L'element més extern
haurà de ser <Tags>.
•Una etiqueta lògica
estarà continguda dins d'un parell d'etiquetes <Tag> en
XML.
•Els espais en blanc, directament abans
i després del contingut de l'etiqueta, seran ignorats.
Tipus de dades
El nou sistema d'etiquetatge del Matroska només reconeix dos tipus de dades, una cadena en UTF-8 i un tipus binari. La primera s'empra per al nom de l'etiqueta i l'element <String>, mentre que el tipus binari s'empra per a l'element <Binary>. Com a dada binària, en si mateixa, no té sentit dins d'un fitxer en XML, el admet dos altres mètodes per a emmagatzemar dades binàries. Si el contingut d'una etiqueta XML comença amb un signe «@», llavors el text que segueix serà tractat com un nom de fitxer. El contingut del fitxer corresponent es copiarà dins de l'element del Matroska. Altrament, les dades s'esperen codificades en Base64. Aquesta és una codificació que transforma les dades binàries en un conjunt limitat de caràcters ASCII i s'empra, p. ex., en programes de correu electrònic. El mkvextract(1) generarà dades codificades en Base64 per als elements binaris. L'obsolet sistema d'etiquetatge coneix més tipus de dades que es poden trobar a les especificacions oficials per a etiquetes del Matroska. Com que el ja no admet aquest sistema, aquests tipus no es descriuran aquí.Etiquetes conegudes per al format de fitxer en XML
Tot seguit es mostra la llista de les etiquetes XML admeses, els seus tipus de dades, a on corresponen i amb un interval vàlid per als seus valors:
Tags (domina)
Tag (domina)
Targets (domina)
TargetTypeValue (enter sense signe)
TargetType (cadena en UTF-8)
TrackUID (enter sense signe)
EditionUID (enter sense signe)
ChapterUID (enter sense signe)
AttachmentUID (enter sense signe)
Simple (domina)
Simple (domina)
Name (cadena en UTF-8)
TagLanguage (cadena en UTF-8)
DefaultLanguage (enter sense signe)
String (cadena en UTF-8)
Binary (binari)
INFORMACIÓ DEL SEGMENT
Amb un fitxer en XML amb informació dels segments és possible establir certs valors en el camp de la capçalera «segment information» d'un fitxer Matroska. Tots aquests valors no es poden establir a través d'altres opcions de la línia d'ordres. Es poden establir altres camps de la capçalera «segment information» a través de les opcions de la línia d'ordres, però no mitjançant el fitxer en XML. Això inclou, p. ex., les opcions --title i --timestamp-scale. Hi ha altres elements que no es poden establir a través de la línia d'ordres ni mitjançant els fitxers en XML. Això inclou els següents elements: DateUTC (també conegut com la «muxing date»), MuxingApp, WritingApp i Duration. Sempre les estableix el mateix. Tot seguit es mostra la llista de les etiquetes XML admeses, els seus tipus de dades, a on corresponen i amb un interval vàlid per als seus valors:
Info (domina)
SegmentUID (binari, interval vàlid: longitud en bytes == 16)
SegmentFilename (cadena en UTF-8)
PreviousSegmentUID (binari, interval vàlid: longitud en bytes == 16)
PreviousSegmentFilename (cadena en UTF-8)
NextSegmentUID (binari, interval vàlid: longitud en bytes == 16)
NextSegmentFilename (cadena en UTF-8)
SegmentFamily (binari, interval vàlid: longitud en bytes == 16)
ChapterTranslate (domina)
ChapterTranslateEditionUID (enter sense signe)
ChapterTranslateCodec (enter sense signe)
ChapterTranslateID (binari)
DISPOSICIÓ DELS FITXERS MATROSKA
La disposició d'un fitxer Matroska és força flexible. El crearà un fitxer d'una manera predefinida. El fitxer resultant tindrà una aparença com aquesta: [EBML head] [segment {meta seek #1} [segment information] [track information] {attachments} {chapters} [cluster 1] {cluster 2} «...» {cluster n} {cues} {meta seek #2} {tags}] Els elements que estan entre claudàtors són opcionals, i depenen del contingut i opcions emprades. Uns quants apunts:•La meta de cerca núm. 1 (meta
seek #1) només inclou un petit nombre d'elements de nivell 1, i
només si en realitat existeixen: adjunts, capítols,
índexs, etiquetes, meta de cerca núm. 2. Les versions antigues
del també col⋅loquen els clústers dins
d'aquests elements meta de cerca. Per tant, en alguns casos imprecisos era
necessari reservar prou espai. Això fallava sovint. Ara només
els clústers són emmagatzemats a la meta de cerca núm. 2,
i la meta de cerca núm. 1 es refereix a l'element meta de cerca
núm. 2.
•Els elements adjunts, capítols
i etiquetes només estan presents si s'han afegit.
El fitxer Matroska més curt possible s'assemblaria a això:
[EBML head] [segment [segment information] [track information] [cluster 1]]
Aquest podria ser el cas per als fitxers amb només àudio.
FITXERS EXTERNS PER ALS CODIS DE TEMPS
El permet a l'usuari triar els codis de temps per a una pista específica. Es pot emprar per a crear fitxers de vídeo amb una taxa de fotogrames variable (VFR) o per a incloure discontinuïtats en l'àudio. En aquest cas, un fotograma serà la unitat emprada pel per a crear cada bloc del Matroska. Per al vídeo és exactament un fotograma, per a l'àudio això és un paquet d'un tipus d'àudio específic. P. ex., per a AC-3 això seria un paquet que conté 1536 mostres. Els fitxers de codis de temps que s'empren quan s'annexen les pistes a les altres, només s'han d'especificar a la primera part en una cadena de pistes. Per exemple, si annexeu dos fitxers, v1.avi i v2.avi, i voleu emprar codis de temps, llavors la vostra línia d'ordres serà quelcom a això:$ mkvmerge «...» --timestamps 0:codis_de_temps.txt v1.avi +v2.avi
Format v1 per al fitxer del codi de temps
Aquest format comença amb la línia de la versió. La segona línia declara el nombre per omissió de fotogrames per segon. Totes les línies següents contenen tres números separats per comes: el fotograma d'inici ( 0 és el primer fotograma), el fotograma final i el nombre de fotogrames en aquest interval. Els FPS (fotogrames per segon) són un nombre decimal amb un signe de punt «.» com a punt decimal. Els intervals poden contenir discontinuïtats per als FPS emprats per omissió. Un exemple:# Format v1 per al codi de temps assume 27.930 800,1000,25 1500,1700,30
Format v2 per al fitxer del codi de temps
En aquest format cada línia conté un codi de temps per al fotograma corresponent. Aquest codi de temps s'ha d'especificar amb una precisió de mil⋅lisegons. Pot ser o no un nombre decimal. S' han d'especificar com a mínim tantes línies de codis de temps com fotogrames hi ha a la pista. Els codis de temps en aquest fitxer han d'estar ordenats. Un exemple per a 25 fps:# Format v2 per al codi de temps 0 40 80
Format v3 per al fitxer del codi de temps
En aquest format cada línia conté una durada en segons seguida per un nombre opcional de fotogrames per segon. Ambdós camps poden ser nombres decimals. Si no s'especifica el nombre de fotogrames per segon, s'emprarà el valor per omissió. Per a l'àudio s'hauria de deixar calcular al còdec els codis de temps dels fotogrames. Per a això, haureu d'emprar 0.0 com el nombre de fotogrames per segon. També podeu crear discontinuïtats en el flux emprant la paraula clau «gap» seguida per la durada de la discontinuïtat. Un exemple per a un fitxer d'àudio:# Format v3 per al codi de temps assume 0.0 25.325 7.530,38.236 gap, 10.050 2.000,38.236
Format v4 per al fitxer del codi de temps
Aquest format és idèntic al format v2. L'única diferència és que els codis de temps no s'han d'ordenar. Aquest format no s'hauria d'emprar gairebé mai.CODIS DE SORTIDA
El sortirà amb un d'aquests tres codis de sortida:•0 -- Aquest codi de sortida
significa que el multiplexat s'ha realitzat correctament.
•1 -- En aquest cas, el
ha generat una sortida amb almenys un avís,
però el multiplexat ha continuat. Un avís és prefixat amb
el text «Avís:». Depenent de les qüestions
involucrades, el fitxer resultant serà o no correcte. L'usuari
serà instat a revisar tant els avisos com el fitxer.
•2 -- Aquest codi de sortida
s'empra després de produir-se un error. El
interromprà el procés just després de mostrar el missatge
d'error. L'interval dels missatges d'error va des d'arguments incorrectes a la
línia d'ordres fins a errors de lectura/escriptura en fitxers
malmesos.
VARIABLES DENTORN
El empra les variables per omissió que es determinen a la configuració regional del sistema (p. ex., LANG i la família LC_*). Variables addicionals: MKVMERGE_DEBUG, MKVTOOLNIX_DEBUG i la seva forma abreujada MTX_DEBUGEl contingut es tractarà com si
s'hagués passat l'opció --debug.
MKVMERGE_ENGAGE, MKVTOOLNIX_ENGAGE i la seva forma abreujada
MTX_ENGAGE
El contingut es tractarà com si
s'hagués passat l'opció --engage.
VEGEU TAMBÉ
mkvinfo(1), mkvextract(1), mkvpropedit(1), mkvtoolnix-gui(1)WWW
Sempre trobareu l'última versió a la pàgina de les MKVToolNix[6].AUTOR
Bunkus, Moritz <[email protected]>Desenvolupador
NOTES
- 1.
- el lloc web del Matroska
- 2.
- la pàgina web de la IANA
- 3.
- mkvmerge-identification-output-schema-v17.json
- 4.
- RFC 7159
- 5.
- L'especificació del Matroska
- 6.
- la pàgina de les MKVToolNix
| 2023-02-12 | MKVToolNix 74.0.0 |